Quin tipus d'aprenentatge és millor per als xiquets?

Bona vesprada xics i xiques, a continuació vaig a fer una petita comparació entre dos plantejaments metodològics. Amb aquesta comparació el que vull aconseguir és la vostra reflexió sobre el tema ja que, com a futurs mestres, és molt important conèixer-ho.

Per una banda, Jordi Adell, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de València, defensa la metodologia basada en la construcció del coneixement mitjançant activitats innovadores per als xiquets, partint del seu potencial. Per altra banda, Gregorio Nuri, filòsof i educador, defensa el coneixement factual, criticant la visió actual que es té sobre el mateix.

“Ments meravelloses”, és com es diu el primer vídeo, al qual Jordi Adell  defensa que els joves han de perseguir les seues passions mitjançant activitats que siguen motivadores i desafiants per a ells. Per a aconseguir això, nosaltres, com a mestres em de intentar motivar-los en tot moment i intentar desenvolupar el seu potencial al màxim. Per a plantejar aquest tipus de metodologia conta dues histories de xiquets emprenedors que aconsegueixen grans coses per perseguir els seus somnis. 

Per altra banda, al text “En defensa del coneixement factual”, Gregorio Luri defensa el coneixement factual, el qual es basa en l’aprenentatge de fets, dades, formules... és un aprenentatge repetitiu i reproductiu. Criticant també la pèrdua d’aquest tipus d’aprenentatge a les escoles, ja que s’està substituint per uns altres tipus d’aprenentatges més moderns  basats en la comprensió, la creativitat, la resolució de problemes...

A continuació, us adjunte els mapes conceptuals del vídeo i el text per a que pugau entendre-los millor.

    "Ments meravelloses"

    "En defensa del coneixement factual"

Com es pot observar, són opinions completament oposades entre sí, ja que en el primer cas es defensen metodologies més actuals en les quals s’empren la creativitat, l’assaig-error... Mentre que en l’altra, es defensa la metodologia tradicional en la què s’empra la memòria com a ferramenta principal.

Finalment, crec que els dos tenen raó amb la seua opinió respecte a l’aprenentatge. Cadascú té el seu punt de vista respecte al mateix i, per tant, tot és comprensible. Jo personalment, recolze la opinió de Jordi Adell, ja que pense que el coneixement ha de partir de les motivacions dels xiquets i xiquetes, utilitzant una metodologia basada en la cooperació, la participació i la dinàmica, però això no vol dir que li traiga importància al segon, doncs s’hauria d’ intentar utilitzar una metodologia que siga motivadora i que a la vegada, els xiquets aprenguen amb ella sense dificultats. 

                                                                                                    Ana Cerdán Ballesteros